L’acció del nou Govern dona prioritat a les Polítiques Socials.

Un cop recuperats del llarg pont d’aquesta setmana que ens ha permès carrega piles i reprendre algun hàbit perdut, inicio la volta al blog amb una certa satisfacció per la posada en marxa del Govern de l’Entesa.

I és que ara ja estem gestionant que era del que es tractava, oi?. El President Montilla ha iniciat la seva acció de govern amb una clara orientació vers les polítiques socials. L'executiu ha tirat endavant la llei de Serveis Socials, la llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya i la llei de l'Institut de Seguretat de Catalunya. Tots tres projectes, recordo per als qui li falla la memòria, amb, formen part del paquet legislatiu que va començar a perfilar-se en l'anterior mandat del tripartit i que va decaure per l'avançament de les eleccions.

D’altra banda, esmentar que la política internacional ens ha sorprès amb l’anunci de la mort del exdictador Augusto Pinochet que va tenir lloc diumenge passat.

Sobre aquesta qüestió que ja he analitzat al web de la sud en un article d’opinió específic, només afegiré que espero i desitjo que la justícia continuí la seva tasca i que els judicis que encara resten pendents contra Pinochet no quedin en un no res i finalment es faci justícia per les víctimes.

La crònica internacional també ens porta als Estats Units on s’ha fet públic el desalentador Informe del Grup d’Estudis sobre Irak que n’és una crítica devastadora de tota la política exterior del Govern de George Bush. I per als que no estigueu familiaritzats amb aquest tema dir-vos que l’informe posa sota judici els principis fonamentals d’una Administració que ha treballat guiada per la fe d’un President que ha estat en tot moment lluny de la cultura de la resolució de conflictes, per emprendre una cruïlla basada en la pura força. A l’informe s’arriba a la conclusió que cap dels problemes d’Orient Mitjà té una solució militar i cap pot solucionar-se mitjançant accions unilaterals. Per tant, l’informe té raó quan rebutja la insistència de Bush en descartar a iran i Siria com a interlocutors per a aconseguir un ordre regional més estable. En fi imagino que d’això en seguirem parlant més endavant, i veurem ara quina és la jugada dels Republicans a dos passes de les eleccions.

Amb respecte a la Política Nacional a España, el tema que més està contaminant l’actualitat política és el constant atac del PP al procés de pau que el govern de Zapatero ha impulsat i que no està precisament en un punt molt avançat, doncs continuen els incidents al carrer protagonitzats per la Kale Borroca. Tot i així hem de mostrar confiança en les declaracions del Ministre de l’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba que ha precisat que encara existeixen els elements que en el seu moment van portar als socialistes a pensar que "podía acabar la violència", en al·lusió a l’absència d’atemptats mortals d ’ETA des de ja fa tres anys i mig i l’alt al foc permanent decretat per la banda. A demés a això hem de sumar l’esgotament evident de la violència terrorista, així com a la situació operativa de l’organització, que està "pitjor que mai", encara que "conserva capacitat per a matar".

I finalment m’agradaria destacar sobre el procés de pau una cosa que va dir Rubalcaba i amb la que coincideixo plenament i és que no es pot construir un escenari de pau si es mantenen els atacs contra l’esquerra abertzale, i no es pot construir un altre escenari polític si no queda clar que els ciutadans del país basc tenen dret a decidir sobre el seu futur, segons l'actual marc estatutari.