El silenci d’aquest dies ha estat del tot provocat, volia acabar d’encaixar totes les peces i formar-me una opinió del per què de tot plegat. Els resultats de les eleccions de l’1 de Novembre han desvelat una realitat que de vegades als partits polítics ens consta de veure i de reconèixer. Els catalans s’han expressat amb rotunditat, fins i tot els que s’han abstingut. Crec que el missatge ara ja està clar, des de l’autocrítica més constructiva val a dir que s’han comes errors i s’han de corregir el més aviat possible.

Només una consideració amb respecte els pactes. El PSC ha pres una decisió constituir un govern d’entesa amb les forces de l’esquerra catalana, agradi més o menys i el PSOE ha respectat aquest acord, des de la confiança que hi ha entre dos partits polítics que comparteixen la base d’un projecte socialista de desenvolupament a nivell d’Estat.

Crec sincerament que ara tenim la oportunitat de demostrar a la ciutadania que el PSC i el govern de l’Entesa ha entès el missatge i es posa mans a l’obra. I que millor manera de fer-ho que amb la pròpia acció de govern, amb el desenvolupament de l’Estatut com a principal eina democràtica per tal de aconseguir fer de Catalunya una societat avançada. Josep Montilla és un polític rigorós i estic convençut que aconseguirà un govern sòlid i cohesionat per tal de continuar fent de Catalunya un país de progrés. Aquesta és la millor manera de respondre a la voluntat dels electors i de recuperar la confiança perduda. L’agenda d’aquest mes es prou evident. Durant aquest setmana culminarà la negociació del programa de Govern de l’entesa nacional de progrés i el dia 17 es constituirà el nou Parlament i pel que sembla el debat d’investidura tindrà lloc els propers dies 23 i 24 novembre.

Un cop investit el President, el Govern haurà de començar a treballar per tal de fer realitat els seus compromisos, convertir les noves competències i la millora del finançament de l’Estatut en polítiques palpables i que la gent vegi com milloren l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials, la integració de la nova ciutadania, les infrastructures, la seguretat, en general la qualitat de vida. Aquest és el gran repte de futur i això només es pot aconseguir amb un govern sòlid, cohesionat, de mira ampla i de llarg recorregut.