Monpel Primer Secretari PSC Hospitalet Sud
José Mª Garciía Mompel, Primer Secretari de l'Agrupació Sud del PSC de L'Hospitalet
miércoles, octubre 10, 2007
Iniciem la setmana repleta de qüestions importants a analitzar.
Començaré per valorar els resultats del Pulsómetro de la Cadena Ser i de l’Enquesta Electoral de La Vanguardia.

Per no caure massa en les xifres i els percentatge, en termes generals el que destaca és que ambdós mitjans donen una avantatge destacable al PSOE en front el seu principal adversari, el PP. El nostre President José Luis Rodríguez Zapatero se’n porta la millor nota pel seu Govern, molt per sobre d’anteriors governs presidits pel PP. Així mateix, Zapatero és el líder millor valorat com a candidat a presidir de nou el Govern de l’Estat. Des del punt de vista de les polítiques de govern, els socialistes aprovem en economia, ocupació i benestar social, mentre empaten amb el PP en la lluita contra ETA.


Així doncs, els resultats d’aquestes enquestes electorals abans que finalitzi l’any ens desvetllen un panorama bastant favorable pels socialistes. Però això no ha estat tot, segons una altra enquesta electoral publicada pel Diari Público, el PSOE compta ara mateix amb una fidelitat de vot del 70%, i una intenció de vot entre els nous electors del 30% amb comparació del 12% que té el PP. Aquesta enquesta també analitza la confiança que desprenen els polítics, Zapatero està en millor posició amb un 37.7 de molta o bastant confiança que els enquestats li han donat, mentre que Rajoy obté un 25.9%. En aquesta mateixa línia el PSOE gaudeix d’un 30.8% en simpatia i un 11% de rebuig, mentre el PP té una simpatia del 22% i un rebuig del 32.7%.

Per tant, crec que l’enquadrament és bastant favorable pel socialisme democràtic i de progrés que en aquests moments representa i lidera el PSOE al Govern d’Espanya. A jutjar pels diferents resultats hi ha molta més coincidència en pensar que els electors finalment li tornin a donar la confiança a Zapatero per a continuar Governant el país que no pas, creure-se’n el projecte que el PP i la dreta espanyola representen.

Tot i així, i malgrat les enquestes, el que veritablement compta al final és que la gent el dia que correspongui expressi amb llibertat la seva voluntat i decideixi qui vol que condueixi el país per una nova etapa de prosperitat i de benestar.

I canviant de tema, encara que tot està molt relacionat, sobretot quan parlem dels adversaris polítics que ho són, tant a Espanya com a Catalunya i que no ens resti cap mena de dubte, aquestes darreres setmanes CIU i PP han escenificat la seva estratègia política preparant l’escenari de cara a les eleccions generals de l’any vinent.

En quant al PP, coincideixo plenament amb les últimes declaracions del nostre Primer Secretari del PSC i President de la Generalitat, Josep Montilla quan deia això de “Menteixen, manipulen i exageren quan pretenen fer creure, amb el concurs entusiasta d’alguns mitjans, que a Catalunya no es respecten els símbols i les institucions de l’Estat o quan posen en dubte que a Catalunya, la pràctica totalitat de la nostra societat, respecta l’ordenament constitucional”.

I afegeixo, hem de frenar aquesta constant estratègia de deslegitimació que el PP abandera amb alguns mitjans conservadors i ultra conservadors amb totes les eines que la democràcia i els principis que la sustenten ens proporcionen.

No podem consentir aquestes actituds polítiques quan el vehicle és l’engany, i es sobrevalora la capacitat dels ciutadans de reflexionar i se’ls tracta des de la ignorància més grotesca, faltant fins i tot a la veritat. S’ha de actuar i dir Prou!!. El PP amb aquesta intenció d’alimentar l’anticatalanisme per després clamar contra la suposada desafecció de Catalunya respecte d’Espanya, el que pretenen és separar, per després clamar contra la separació i això és jugar brut.

I si cal li recordarem al PP els cop que facin falta el que el nostre President Josep Montilla ha dit molt ben dit, “la nostra brúixola ha d’assenyalar amb fermesa al Nord dels valors que volem compartir com a poble, la llibertat, la democràcia, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, l’orgull d’afirmar-nos com a poble i oberts al món, al reconeixement del treball, de l’esforç i del mèrit, cap a l’ interès pel que és públic i col•lectiu i cap a una Catalunya afermada en un Espanya federal”.

Respecte a CIU, ja hem vist aquesta darrera setmana el “ball” de declaracions dels principals representants de la seva formació. Es comença a sospitar que Artur Mas i el seu equip estan preparant el terreny perquè es produeixi un trencament definitiu de la federació que coneixem sota les sigles de CIU, tot just després de les eleccions generals.
I mentre CIU continua durant mesos en aquesta situació de baralla interna escenificada a través del mitjans, el Govern de la Generalitat, gestiona, resol problemes, avança posicions en termes de finançament i d’acords polítics amb altres institucions, fomenta polítiques de benestar pensades per a les persones des de la responsabilitat i amb visió de país, més des del punt de vista dels ciutadans i les seves necessitats i de la realitat social actual que no pas entrant en debats anacrònics i caducs tal i com fan els convergents, pot ser estem assistint a un fi de cicle
Salut.