La Sentència del judici sobre els atemptats de l'11-M ha marcat l’actualitat política de la setmana i a molts ens ha tingut molt pendents fins al final,tot i que també s’ha de dir que esperàvem aquest resultat. Com sempre el primer de tot el respecte als familiars de les víctimes del terrorisme i el meu sincer reconeixement a la magnífica instrucció del jutge i la fiscal.

I parlant de la justícia, permeteu-me que faci un parèntesis. En aquest cas l'Audiència Nacional ens ha renovat la confiança amb la justícia, però en d’altres qüestions no falten elements per a la desconfiança com ,per exemple, la decisió de processar el Lehendakari Ibarretxe i els dirigents del socialisme basc Patxi López i Rodolfo Ares perquè es van entrevistar amb dirigents de l'esquerra abertzale.

La Justícia al nostre país està en un moment especialment delicat, si més no sensible, en el que no contribueixen estratègies com la que el PP protagonitza amb l’intent de bloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial, tal com denuncien de forma contundent nombrosos expert en la matèria i periodistes especialitzats. Així com també, succeeix el mateix al Tribunal Constitucional on de tots són conegudes les ingerències dels conservadors pel que fa al nostre Estatut.

Dit això i tancant parèntesis, des d’una mirada més analítica i particular el que ha quedat també prou clar és que la teoria conspiradora avalada pel PP als atemptats de l’11M ha estat rebutjada en tots els sentits. Per tant, no tan sols es demostra això, si no que a més, s’evidencia el fet que el PP va mentir des del primer moment, intentant atribuir l'autoria dels atemptats de Madrid a ETA per tal d'obtenir un possible rendiment polític.

Alguns encara estem esperant que algú del PP accepti que es van equivocar i demanin disculpes, però aquesta formació política no té aquest talant com d’altres que quan comenten un error, donen la cara davant dels ciutadans i s’esforcen per tal que mai més es torni a repetir.

Amb aquest panorama a les portes d’un nou procés electoral, les Eleccions Generals del 9 de març al 2008, el PP sembla que no varia ni un punt la seva estratègia. Continuen amb el mateix to desafiant i desestabilitzador del govern que encapçalat Zapatero, però les diferències són notables. Enfront aquestes actituds dels conservadors, els socialistes a Catalunya i a Espanya treballem per construir una societat de progrés, palpable per a les persones i amb polítiques que afrontin els nous reptes socials i les noves necessitats de la gent. Són molts els exemples i els projectes i lleis que s’han aprovat en els últims anys que ho demostren, crec que no cal fer-ne la llista, els ciutadans ho saben prou bé.




A Catalunya l’altra dia es van aprovar al Parlament de Catalunya els Pressupostos del 2008 que el Govern de la Generalitat disposarà per donar una nova empenta a l’acció de govern. Són 34.749,7 M € i suposen un increment del 7,9% amb respecte dels anteriors. La inversió per habitant arriba al màxim històric de 715 € (cal recordar que el 2004 era de 399 €).

S’ha de destacar que el 52% dels pressupostos correspon a despeses socials. Us faig una ràpida i breu menció dels increments més significatius que es produeixen a les àrees de: recerca, desenvolupament i innovació (33.5%), Habitatge (32,1%), Cicle de l'aigua (26,5%), Transport (23,7%), Transferència als ens locals (17,3%) i Protecció social (10%). D’això se’n diu fer política per a les persones, amb recursos, encara que fins que no tinguem el nou finançament no podrem abordar com volem els veritables reptes de futur, però mentre tant cal dir que és tracta d’un pressupost força important.

I acabo amb un comentari de passada sobre el sondeig d’opinió pública de La Vanguardia realitzat per l’Institut Noxa i que ha vista la llum aquests dies. El que destaca és la notable distància entre polítics i ciutadania, doncs bé crec que l’única manera de solucionar aquest “divorci”, segons han qualificat alguns titulars d’alguns diaris, és potenciant les polítiques de proximitat. Això vol dir fer les coses amb la gent, amb els veïns i veïnes, demanar col·laboració al teixit associatiu, a tots els agents socials públics i privats, a aquest entramat de societat tant ric i devers com el tenim a Catalunya i abordant els temes que de veritat preocupen als ciutadans en la seva quotidianitat. No és fàcil, calen moltes hores de concertació, de debat, de conciliació i de mediació, però no és impossible, els polítics al cap i a la fi estem per això, per escoltar a la gent i analitzar la realitat amb l’objectiu d’engegar les polítiques més adients i que donin resposta als problemes que se’ns presenten amb una clara ambició de futur i de progrés, però des duna actitud de servi entregada i constant a la societat.

Salut.