Monpel Primer Secretari PSC Hospitalet Sud
José Mª Garciía Mompel, Primer Secretari de l'Agrupació Sud del PSC de L'Hospitalet
miércoles, octubre 31, 2007
Compromís a peu d’obra
La visita sorpresa del President del Govern José Luís Rodríguez Zapatero ha generat un munt de declaracions de tots els líders polítics i també d’un moviment mediàtic excepcional.

Però per a mi el més important ha estat que Zapatero ha vingut a Bellvitge a veure sobre el terreny com estan les coses. Ha parlat amb tothom, amb els veïns que han tingut la oportunitat de dir el que els preocupa i expressar els problemes als quals s’han agut d’afrontar durant tots aquest dies d’obres al seu barri. Els veïns ho agraeixen, senten que la seva administració és propera, estar al seu costat quan fa falta, quan hi han els problemes de veritat i això, és el que compte, és el que han de fer els responsables polítics i així ha estat, sense embuts amb la paraula i el gest ben planers. El President ha demanat explicacions als tècnics i ha escoltat als alcaldes de les poblacions afectades amb els que s’ha reunit juntament amb el nostre President de la Generalitat, Josep Montilla, el Conseller Nadal i amb l’Alcalde de L’Hospitalet i President de la Diputació, Celestino Corbacho que en tot moment l’han acompanyat i han estat al seu costat.

És d’agrair el to del President Zapatero que ahir va assumir tota la responsabilitat i el pes de la culpa de tot el que ha passat.

Crec sincerament que Zapatero després de la seva visita i d’escoltar a totes les parts afectades va marxar amb una idea més clara de la magnitud de la crisi i dels perills que ara per ara presenten algunes de les possibles solucions que s’han plantejat.

Ahir tothom va tenir la oportunitat d’expressar el seu enuig, la seva queixa, la crítica contundent i la constructiva, però ara l'Administració i els responsables de l’execució de les obres hauran de continuar treballant per tal de restablir el servei amb seguretat i eficàcia.

Ahir també es va evidencia un fet que ha estat molt criticat en els darrers mesos, insinuant que el president de la Generalitat i els alcaldes no defensaven els ciutadans davant d’aquesta situació. Doncs bé, crec que ha quedat palès que tant el President Montilla com els alcaldes defensen els interessos dels ciutadans. No ha estat perquè si la presència del President del Govern espanyol a Bellvitge per analitzar in situ el que succeeix. Ha estat un reclam fet amb contundència i exigència per part del President Montilla que ha donat els seus fruits d’immediat. S’han aturat algunes feines per tal de prioritzar la seguretat i el restabliment del servei i malgrat la complexitat de les obres, es treballarà per tal d’assegurar que tot acabarà bé.

També s’ha de dir que quan les coses tornin a la normalitat i el malson hagi passat, potser a més d’un li caurà la cara de vergonya per haver jugat sense escrúpols i amb oportunisme polític amb els problemes i els neguits de les persones.
miércoles, octubre 24, 2007
UNA CUESTIÓN PREVIA QUE ME PARECE IMPORTANTE ACLARAR
Como se sabe, el sábado pasado tuvo lugar un grave incidente en las obras del AVE, cuando un error en los trabajos provocó que quedara dañado e inutilizado un túnel de Ferrocarrils de la Generalitat.

Pese al oportunismo de algunos medios y a la distorsión mediática que se ha realizado del tema por parte de otros, lo cierto es que el Ministerio de Fomento ha tomado la única medida posible: cerrar las dos vías de Renfe entre Bellvitge y Sants como mínimo una semana y la línea de Ferrocarrils entre las estaciones de L'Hospitalet y Europa/Fira, tal vez durante dos meses, a la espera de que termine la incompatibilidad entre el paso de trenes y las obras del túnel del AVE, y de que se reparen los daños ocasionados a las infraestructuras.

Como es lógico, los usuarios tienen motivos para estar realmente disgustados, pero deben comprender que la seguridad es lo primero y que las decisiones adoptadas resultaban inevitables una vez comprobado lo que, y por otro lado, debía haberse previsto en su día y ya se ha constatado: que la construcción del acceso del tren de alta velocidad a la Estación de Sants resultaba incompatible con la circulación de trenes con un mínimo de seguridad.
Asimismo, cabe decir y sin entrar en buscar culpables directos que cuanto menos, las empresas constructoras deberían haber tenido un mejor conocimiento del subsuelo, pues probablemente se hubiera podido evitar, o al menos prever, los socavones.

Creo que la ciudad de Barcelona ha reaccionado correctamente pese a las dificultades de organizar un dispositivo de substitución a través de líneas de autobuses que cubrieran los tramos de corta y media distancia en un margen de tiempo tan pequeño. Ha sido el Gobierno y Generalitat los que han organizado el dispositivo de transporte alternativo, con más de 200 autobuses, para dar servicio a los más de 100.000 usuarios de tren que debían entrar y/o salir de la ciudad.

Que nadie se piense que los políticos nos hemos mantenido al margen, todo lo contrario, los 13 alcaldes de las localidades afectadas han sido los primeros en reaccionar y ya el mismo Lunes se reunieron con el Secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán, para expresar su malestar por la gestión de la crisis y con la intención de exigir soluciones a los problemas que están ocasionando a la circulación de personas que cada día deben ir a trabajar y moverse en tren.

Creo que a estas alturas ya nadie duda de que ha sido gracias a los ayuntamientos y la Administración autonómica que han trabajado con todos los medios disponibles en los últimos días, organizando circuitos alternativas al colapso que se avecinaba, que la crisis finalmente se ha sobre llevado, no obstante aún nos quedan muchos días en los que deberemos seguir haciendo frente a las dificultades que todo ello ha contraído, por nuestra parte no desistiremos.
Salud

miércoles, octubre 10, 2007
Iniciem la setmana repleta de qüestions importants a analitzar.
Començaré per valorar els resultats del Pulsómetro de la Cadena Ser i de l’Enquesta Electoral de La Vanguardia.

Per no caure massa en les xifres i els percentatge, en termes generals el que destaca és que ambdós mitjans donen una avantatge destacable al PSOE en front el seu principal adversari, el PP. El nostre President José Luis Rodríguez Zapatero se’n porta la millor nota pel seu Govern, molt per sobre d’anteriors governs presidits pel PP. Així mateix, Zapatero és el líder millor valorat com a candidat a presidir de nou el Govern de l’Estat. Des del punt de vista de les polítiques de govern, els socialistes aprovem en economia, ocupació i benestar social, mentre empaten amb el PP en la lluita contra ETA.


Així doncs, els resultats d’aquestes enquestes electorals abans que finalitzi l’any ens desvetllen un panorama bastant favorable pels socialistes. Però això no ha estat tot, segons una altra enquesta electoral publicada pel Diari Público, el PSOE compta ara mateix amb una fidelitat de vot del 70%, i una intenció de vot entre els nous electors del 30% amb comparació del 12% que té el PP. Aquesta enquesta també analitza la confiança que desprenen els polítics, Zapatero està en millor posició amb un 37.7 de molta o bastant confiança que els enquestats li han donat, mentre que Rajoy obté un 25.9%. En aquesta mateixa línia el PSOE gaudeix d’un 30.8% en simpatia i un 11% de rebuig, mentre el PP té una simpatia del 22% i un rebuig del 32.7%.

Per tant, crec que l’enquadrament és bastant favorable pel socialisme democràtic i de progrés que en aquests moments representa i lidera el PSOE al Govern d’Espanya. A jutjar pels diferents resultats hi ha molta més coincidència en pensar que els electors finalment li tornin a donar la confiança a Zapatero per a continuar Governant el país que no pas, creure-se’n el projecte que el PP i la dreta espanyola representen.

Tot i així, i malgrat les enquestes, el que veritablement compta al final és que la gent el dia que correspongui expressi amb llibertat la seva voluntat i decideixi qui vol que condueixi el país per una nova etapa de prosperitat i de benestar.

I canviant de tema, encara que tot està molt relacionat, sobretot quan parlem dels adversaris polítics que ho són, tant a Espanya com a Catalunya i que no ens resti cap mena de dubte, aquestes darreres setmanes CIU i PP han escenificat la seva estratègia política preparant l’escenari de cara a les eleccions generals de l’any vinent.

En quant al PP, coincideixo plenament amb les últimes declaracions del nostre Primer Secretari del PSC i President de la Generalitat, Josep Montilla quan deia això de “Menteixen, manipulen i exageren quan pretenen fer creure, amb el concurs entusiasta d’alguns mitjans, que a Catalunya no es respecten els símbols i les institucions de l’Estat o quan posen en dubte que a Catalunya, la pràctica totalitat de la nostra societat, respecta l’ordenament constitucional”.

I afegeixo, hem de frenar aquesta constant estratègia de deslegitimació que el PP abandera amb alguns mitjans conservadors i ultra conservadors amb totes les eines que la democràcia i els principis que la sustenten ens proporcionen.

No podem consentir aquestes actituds polítiques quan el vehicle és l’engany, i es sobrevalora la capacitat dels ciutadans de reflexionar i se’ls tracta des de la ignorància més grotesca, faltant fins i tot a la veritat. S’ha de actuar i dir Prou!!. El PP amb aquesta intenció d’alimentar l’anticatalanisme per després clamar contra la suposada desafecció de Catalunya respecte d’Espanya, el que pretenen és separar, per després clamar contra la separació i això és jugar brut.

I si cal li recordarem al PP els cop que facin falta el que el nostre President Josep Montilla ha dit molt ben dit, “la nostra brúixola ha d’assenyalar amb fermesa al Nord dels valors que volem compartir com a poble, la llibertat, la democràcia, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, l’orgull d’afirmar-nos com a poble i oberts al món, al reconeixement del treball, de l’esforç i del mèrit, cap a l’ interès pel que és públic i col•lectiu i cap a una Catalunya afermada en un Espanya federal”.

Respecte a CIU, ja hem vist aquesta darrera setmana el “ball” de declaracions dels principals representants de la seva formació. Es comença a sospitar que Artur Mas i el seu equip estan preparant el terreny perquè es produeixi un trencament definitiu de la federació que coneixem sota les sigles de CIU, tot just després de les eleccions generals.
I mentre CIU continua durant mesos en aquesta situació de baralla interna escenificada a través del mitjans, el Govern de la Generalitat, gestiona, resol problemes, avança posicions en termes de finançament i d’acords polítics amb altres institucions, fomenta polítiques de benestar pensades per a les persones des de la responsabilitat i amb visió de país, més des del punt de vista dels ciutadans i les seves necessitats i de la realitat social actual que no pas entrant en debats anacrònics i caducs tal i com fan els convergents, pot ser estem assistint a un fi de cicle
Salut.