Ha estat investit pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta tal com correspon en el nostre sistema democràtic. Josep Montilla presidirà demà mateix com a nou President la primera reunió del també nou Govern de la Generalitat, tot i que alguns repeteixen i d’altres han estat escollits de nou.

Crec que d’aquesta manera es tancarà un cicle polític que ha estat esgotador, dur però que finalment la “consistència” ha pogut culminar. Cal destacar que serà el primer govern presidit per un President no nascut a Catalunya i amb aquest fet crec que es dona un pas endavant i es mostra clarament que Catalunya és una realitat social molt més ampla i diversa i que és aquest un tret diferenciador que defineix la seva personalitat política com a país i com a institució.

Ara serà el nou Govern de l’Entesa Nacional pel Progrés qui haurà d’assumir la seves responsabilitats reflectides al seu programa conjunt i desenvolupar les polítiques que corresponguin segons els compromisos adquirits amb els ciutadans.

Com a qualsevol legislatura hi haurà una mica de tot al Parlament, grups que defensaran l’obra ben feta, d’altres que la criticaran, uns que en voldran fer la revenja des de l’oposició i pot ser alguns que en voldran fer espectacle per aconseguir popularitat, en lloc de servir als interessos dels qui han depositat la seva confiança.

En tot cas, cadascú haurà de jugar el seu paper i fer la feina que els electors els hi han encomanat. No tinc dubte que els socialistes sabrem aprofitar aquesta nova oportunitat de liderar un govern que té molts reptes polítics i socials per abordar en aquests quatre anys que li resten per desenvolupar el seu projecte. I estic convençut que el President Montilla impulsarà una nova etapa caracteritzada per la gestió eficaç i el seny polític.

En primer lugar, me gustaría destacar algo que a mi modo de ver estuvo a la altura de un político de su talla. José Montilla defendió al gobierno anterior como "proyecto de fondo".Retomó los conceptos del catalanismo cívico, la España plural y la eurorregión, y elogió las políticas sociales, de seguridad y municipalistas que se contemplaron en el programa del Tinell. Sinceramente con este gesto Montilla daba continuidad a una parte importantísima de las políticas impulsadas por el anterior gobierno encabezado por Pasqual Margall.

Asimismo, también hizo suya la identificación de Cataluña como la "patria catalana" país de quienes vengan de donde vengan, un país de convivencia y progreso. En este punto, Montilla se comprometió a ser "el presidente de todos los catalanes" y prometió un Ejecutivo honesto, responsable, creativo de hechos y estable pero sobre todo que no confunda el país con el partido ni el Govern.

En segundo lugar, Montilla afirmó que su gobierno se comprometerá con la construcción de "una sociedad de igualdad, solidaridad y justicia social" y por ello tendrán "máxima prioridad" las políticas sociales en cuatro pilares: educación, sanidad, servicios a las familias y ayudas a las personas con autonomía reducida. En este sentido, Montilla enumeró lo básico del programa de la Entesa. Lo desglosó en tres ejes: personas y bienestar, gobierno y administraciones, e impulso económico y territorial.

Para acabar quisiera destacar del discurso de Montilla algo que creo ha sido también importante y que ha marcado un estilo propio. Puso como pauta a sus consellers en cuanto a la forma de gestionar, "pensar ordenadamente, actuar racionalmente y atender cálidamente" y se definió como "un trabajador" con pasión por "el servicio público".

En cuanto a su liderzgo, tan cuestionado por algunos, Montilla dejó claro que aspira a ejecrcer autoridad moral y no liderazgo mesiánico y esto fortelece enormemente su talante político y dice mucho del como va a ejercer su gestión en el Govern de l'Entesa nacional de Progrés.

El silenci d’aquest dies ha estat del tot provocat, volia acabar d’encaixar totes les peces i formar-me una opinió del per què de tot plegat. Els resultats de les eleccions de l’1 de Novembre han desvelat una realitat que de vegades als partits polítics ens consta de veure i de reconèixer. Els catalans s’han expressat amb rotunditat, fins i tot els que s’han abstingut. Crec que el missatge ara ja està clar, des de l’autocrítica més constructiva val a dir que s’han comes errors i s’han de corregir el més aviat possible.

Només una consideració amb respecte els pactes. El PSC ha pres una decisió constituir un govern d’entesa amb les forces de l’esquerra catalana, agradi més o menys i el PSOE ha respectat aquest acord, des de la confiança que hi ha entre dos partits polítics que comparteixen la base d’un projecte socialista de desenvolupament a nivell d’Estat.

Crec sincerament que ara tenim la oportunitat de demostrar a la ciutadania que el PSC i el govern de l’Entesa ha entès el missatge i es posa mans a l’obra. I que millor manera de fer-ho que amb la pròpia acció de govern, amb el desenvolupament de l’Estatut com a principal eina democràtica per tal de aconseguir fer de Catalunya una societat avançada. Josep Montilla és un polític rigorós i estic convençut que aconseguirà un govern sòlid i cohesionat per tal de continuar fent de Catalunya un país de progrés. Aquesta és la millor manera de respondre a la voluntat dels electors i de recuperar la confiança perduda. L’agenda d’aquest mes es prou evident. Durant aquest setmana culminarà la negociació del programa de Govern de l’entesa nacional de progrés i el dia 17 es constituirà el nou Parlament i pel que sembla el debat d’investidura tindrà lloc els propers dies 23 i 24 novembre.

Un cop investit el President, el Govern haurà de començar a treballar per tal de fer realitat els seus compromisos, convertir les noves competències i la millora del finançament de l’Estatut en polítiques palpables i que la gent vegi com milloren l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials, la integració de la nova ciutadania, les infrastructures, la seguretat, en general la qualitat de vida. Aquest és el gran repte de futur i això només es pot aconseguir amb un govern sòlid, cohesionat, de mira ampla i de llarg recorregut.